"I passed you by in my lonely time, seen you want to feel your soft climb, can I climb up you, nestle in your love. Nothing wrong with feeling good. It's much deserved when doing time. I learned to give myself the world, now I'm ready for our pure and mellow. I touch you kiss the sky. I feel what it is you have I see in I. Thank you for our time and praise for what will come. All I see from here is now, we come & go & live & die.Is love is life is celebrate is now. There ain't no time to waste"

Gran concert el que ens va regalar el Paul Fuster a ca la Sara, la seva "Santa" particular.
Emotiu, divertit i cru. "Això et posa més a prova" confessava als assistents. Es veu que el format privat de sofà i cadira és el que més li agrada fer perquè "no pots fer trampes, se't veu el plumeru". I dit i tocat. Dues hores de repertori, un repàs a les seves cançons-pregària, ell sol amb les seves guitarres construides amb les pròpies mans a partir de material de desguaç. "Quina us agrada més? la del Volvo o la de la rentadora?" Sentiments en anglès i en català…moltes vides en una mateixa sang.